Comentari del disc:
En primer lloc es important dir que aquest va ser un dels últims discs que vaig adquirir (i havia altres prioritats dins la seva discografia), hem sap greu no tenir-la cronològicament ja que això potser permetria tenir una opinió diferent en segons quins treballs (la meva primera experiència amb Yes es remunta al ja llunyà 1979 amb el Going for the one - vaga quin començament), recordo el bon amic Ricard que el va aconsellar ( un seguidor acèrrim d’en Rick Wakeman), ultima ment l’hi he perdut la pista però sempre li estaré agraït).
No hi ha dos dels seus pilars com són en Rick Wakeman i sobretot l'Steve Howe (dic sobretot perquè sense en Rick,el grup també a fet grans obres).
Una gran base rítmica que per a mi sobresurt de la resta, vaig estar un temps posant-hi especial atenció i m’encanta el treball d’en Chris (un dels millors baixistes del rock).
La veu de l'Anderson està una mica mes fosca que en posteriors treballs, en alguna web he llegit que era per el fet de fumar (no se fins a quin punt es veritat), però ja es destaquen les harmonies de veus entre ell i en Chris.
El teclat d’en Tony dona un gran treball amb el Hammond i encara ens depararà molt bons treballs.
El més fluix en Peter (no es tant fi i clar en la seva manera de tocar), tot i que en treballs en solitari m’agrada més (Two sides of Peter Banks, amb la col·laboració d’un bon grapat de mestres).
Yes: Peter Banks, Bill Bruford, Chris Squire, Jon Anderson i Tony Kaye
Looking around la millor del disc sense dubte, uns bons cors amb una potent base rítmica (que n'es de bó en Chris), el Hammond d' en Tony esplendid omplint tots els forats per fer la peça mes compacte i bones veus del lider Jon.
Survival m'encanta el treball coral i la veu de l'Anderson, un classic que sempre acaba sortin en tots els recopilatoris que faig.
Dues peces mes la versió del famós Every little thing i Harold land que sempre ha estat per a mi especial.
